THE TEARS OF NERAKHIS: THE MUSICAL
Showcase musical
Introducció
Les llàgrimes de Nerakhis és un musical creat per l’Albert Suriñach i en Rafel Jaume i Venys. La història s’origina en una novel·la de fantasia escrita per l’Albert, publicada en castellà el gener de 2025. La música i l’orquestració han estat compostes per en Rafel, músic i filòsof, mentre que les lletres, en anglès, són obra de l’Albert.
Aquest projecte va iniciar-se fa aproximadament dos anys i mig i, a mesura que ha anat creixent, ha comptat amb la participació de més d’un centenar d’estudiants de la Universitat de St Andrews, on l’Albert cursa el grau en Filologia Clàssica. A més, ha rebut el suport i l’assessorament de diversos centres artístics de prestigi d’Escòcia, com el Laidlaw Music Centre, el Byre Theatre i el Royal Conservatoire of Scotland.
El musical es va representar per primera vegada al The Byre Theatre els dies 5 i 6 de febrer de 2026, amb una audiència total de 426 persones. Actualment, s’està presentant en format de concert, amb una orquestra de 25 músics, i està previst que es representi a l’Edinburgh Fringe Festival l’agost de 2026 —un dels festivals de teatre més importants del món— durant sis dies consecutius amb l’elenc original.
Paral·lelament, s’estan enregistrant totes les cançons amb l’elenc per a la seva publicació en format d’àlbum. Els senzills “Calanthe of Many Flowers” i “Diamonds of Ice” ja estan disponibles a totes les plataformes d’streaming.
Amb 21 números musicals i 15 recitacions, l’obra presenta una música contínua al llarg de les seves dues hores i mitja de durada. En aquesta pàgina, n’hem seleccionat una mostra representativa per il·lustrar la diversitat de gèneres i estils que configuren el musical.
Moltes gràcies,
Albert, director de “The Tears of Nerakhis”
Calanthe of many flowers
“Calanthe of Many Flowers” és la cançó més emblemàtica del musical. Situada al primer acte, presenta na Calanthe com a protagonista i revela el seu desig més íntim: abandonar el món dels homes, que tant de patiment li ha causat, i convertir-se en un arbre, integrant-se així en el món natural de Nerakhis.
La seva invocació esdevé el motor narratiu de tota la història. Musicalment, l’orquestra es desplega en dues dimensions: d’una banda, els violins arpegiats expressen la seva inquietud i anhel de transformació; de l’altra, el vent metall amb línies descendents suggereix la mirada distant i poderosa del déu.
Podeu accedir a la partitura vocal i orquestral de “Calanthe of many flowers”, i el fitxer d’audio amb l’orquestració aquí:
Diamonds of Ice
“Diamonds of Ice” és la cançó d’amor del musical. Quan Calanthe arriba als jardins màgics de Nerakhis, el déu de la nit, coneix la seva filla, Alea, princesa de la natura. En les nits plàcides dels jardins, totes dues s’enamoren i comparteixen aquesta cançó.
Les seves melodies, delicades i evocadores, ressonen al llarg de l’obra com a leitmotivs, reapareixent en diversos moments del musical i teixint un fil emocional que acompanya la seva història.
Podeu accedir a la partitura vocal i orquestral de “Diamonds of Ice”, i el fitxer d’audio amb l’orquestració aquí:
The Greatest
“The Greatest”, o “El més gran”, marca un gir radical en el musical. Fins aquest moment, han predominat sonoritats clàssiques i pastorals, vinculades als jardins bucòlics de Nerakhis i a la història d’amor entre Alea i Calanthe. Amb aquesta cançó, però, les protagonistes abandonen aquest món i es retroben amb el dels homes, on coneixen el Déu del Sol: un personatge carismàtic, magnètic i profundament egocèntric, decidit a utilitzar-les en benefici propi.
Inspirada en el son cubano, la peça combina una energia festiva amb una dimensió èpica creixent, fins a culminar en un final apoteòsic que tanca l’Acte I amb força i intensitat.
Podeu accedir a la partitura vocal i orquestral de “The Greatest”, i el fitxer d’audio amb l’orquestració aquí:
The Sultan
Seguint amb les cançons alegres i amb influències llatines pròpies del món dels humans, Alea i Calanthe emprenen un viatge que les porta fins a la cort del Sultà. Allà, els seus súbdits queden completament encisats per Alea i la sedueixen amb riqueses i atencions. Aquest fet desencadena una tensió creixent entre les dues protagonistes, que acaba conduint a la seva separació.
Es tracta d’un número musical que fusiona el tango amb influències de pasdoble, combinant passió, dramatisme i una energia escènica intensa.
En aquest vídeo també s’hi pot apreciar una recitació. Les recitacions són peces més breus i lleugeres que serveixen de transició entre els grans números musicals. Tot i que l’obra compta amb 21 cançons principals, inclou també desenes d’aquestes recitacions, ja que el musical és cantat de principi a fi. Aquesta mostra s’ha inclòs per il·lustrar el ritme i la continuïtat dramàtica de l’obra.
Podeu accedir a la partitura vocal i orquestral de “The Sultan”, i el fitxer d’audio amb l’orquestració aquí:
Min
Un cop abandonada, Calanthe es lamenta del seu destí i emprèn un viatge solitari fins a un bosc màgic, on les dues llunes descendeixen del cel per retornar-li la mirada brillant i infondre-li el coratge necessari per anar a buscar l’Alea.
Aquesta peça és una de les moltes balades i solos que defineixen el personatge de Calanthe, com també ho fan “Calanthe of Many Flowers”, “A Thousand Faces” o “Wolf of Ice”, totes elles centrades en la seva evolució emocional i espiritual.
En l’arranjament que es mostra al vídeo, la cançó està acompanyada únicament per piano, fet que en reforça la intimitat i la fragilitat. Posteriorment, però, s’ha desenvolupat una nova versió amb arranjament per a orquestra de cambra, ampliant-ne la riquesa tímbrica i expressiva. La versió de cambra s’estrenarà el 18 d’Abril al concert del musical.
Podeu accedir a la partitura vocal i orquestral de “Min”, i el fitxer d’audio amb l’orquestració aquí:
The Fugo
Arriba el número musical més divertit de l’obra. Fugo, el déu del temps, és un personatge còmic que apareix mentre Calanthe vaga buscant Alea. Amb el seu estil desenfadat, li relata tot el que ha succeït al món dels homes durant la seva absència.
Es tracta d’un número ple d’energia i humor, amb influències del pop, del doo-wop nord-americà dels anys cinquanta i seixanta, així com d’artistes com Michel Sardou. La peça incorpora també un solo de saxo que en reforça el caràcter juganer i dinàmic. Gran part de la força del número rau en la plasticitat dinàmica i còmica de l’intèrpret, ja que es tracta d’una peça oberta a la improvisació lleugera i a la interacció directa amb l’audiència. Aquí, aquest potencial es veu representat magistralment pel nostre actor de Fugo, Callum Wardman-Browne.
Podeu accedir a la partitura vocal i orquestral de “the Fugo”, i el fitxer d’audio amb l’orquestració aquí:
The Tears of Nerakhis
Arriba el número musical final de l’obra. Alea ha mort, víctima de l’enveja i el desig dels homes, i Calanthe ha quedat completament sola.
Una matinada, en sortir de casa, observa les gotes d’aigua sobre l’herba i comprèn que la rosada no és sinó el plor del déu de la nit, Nerakhis, que lamenta la pèrdua de la seva filla. Aquest descobriment transforma el seu dol en una revelació profunda, connectant el dolor humà amb el diví.
En aquest darrer moment, tots els personatges femenins que s’han perdut al llarg de l’obra reapareixen per unir-se en un cor final: la cançó de les Llàgrimes de Nerakhis, que tanca el musical amb una dimensió col·lectiva, emotiva i transcendent.
Podeu accedir a la partitura vocal i orquestral de “the Tears of Nerakhis”, i el fitxer d’audio amb l’orquestració aquí:
Extra: the Wedding
Com a apèndix, incorporem un número que posa l’èmfasi menys en la força musical per si mateixa i més en la progressió dramàtica de la història: “La boda”. Aquesta peça retrata el casament forçat de Calanthe amb el seu marit, un moment clau que precedeix la seva fugida i el posterior arribament als jardins de Nerakhis.
Lluny de ser un simple episodi introductori, el número funciona com una síntesi musical del primer tram de l’obra, tot entrellaçant diversos leitmotifs que apareixen en el primer quart del musical. Aquesta construcció li atorga una gran coherència interna i reforça el seu valor narratiu a nivell musical, motiu pel qual hem considerat oportú incloure’l com a part complementària del recull.